miércoles, 10 de octubre de 2012

Un gran día.


Son las diez y media y Mamá llamará al teléfono fijo de este estudiante en su primer año en Málaga. Estudio Periodismo por vocación, o eso pensaba. Me preguntará qué he comido y, a continuación, que qué tal el día. Le diré que ha sido un gran día.

Y ha sido un gran día porque me he topado de frente con mis sueños. No, no los he soñado, los he tenido delante de mí, hablándome y mirándome a los ojos. Pude incluso tocarlos, mas qué osada falta de respeto hubiese supuesto tal atrevimiento.

Los tuve delante de mí. Susurrándome con la voz del que ha aprendido más que enseñado y luchado por algo que yace vapuleado en el suelo. Hablándome con la voz de la experiencia que dan tantos años trabajando,  combatiendo por dar vida a lo que quieren dar por muerto. Agitando mi conciencia con la voz del que ha apurado el límite de la censura, llegando más lejos de lo permitido. Ilusionándome con la voz del que gobierna los picos más altos en poco tiempo, pero paso a paso.

Hoy mis sueños se han materializado frente a mí. He visto el guerrero que me gustaría ser, cómo me gustaría ser recordado. Soportando una lluvia eterna que helará tus pies, penetrando el agua en tus zapatos. Pero aceptando ese sino. Siendo consciente de que sólo los valientes tienen un lugar en el Periodismo.


Paz!

lunes, 8 de octubre de 2012

Per què serà?

Serà perquè les llàgrimes en caure no sonen o perquè el sabor de la carn embogeix el sensat. Serà perquè els llavis deixaren l’estimar pel ferir, o perquè l’amor abandonà el risc pel joc i l’atzar el féu pres. Serà perquè jo prefereix la guerra.


Serà perquè les muses ja no juguen amb l’imaginació. Serà perquè el cel està ennuvolat i les agulles del meu rellotge estan en vaga. Serà perquè la meua brúixola assenyala una direcció que no existeix. Serà perquè l’alba no té parella.


Serà perquè el principi és la fi i la fi és el principi. Serà perquè allò únic cert és el trànsit. Serà perquè la vida és bruta però hi ha somriures que li donen brillantor. Serà perquè encara hi ha ànimes que riuen i ballen en llibertat. Serà perquè sóc el llop que udola a la lluna. Serà perquè volguera veure rere la màscara que tot ho corromp però ens manté amb vida.


Serà perquè aquesta nit tenia altres tasques que atendre, però elegí aquesta.


Serà perquè descanse en silenci.

Cortesía de mi camarada LUALLA!