Serà perquè les llàgrimes en caure no sonen o perquè el sabor de la carn embogeix el sensat. Serà perquè els llavis deixaren l’estimar pel ferir, o perquè l’amor abandonà el risc pel joc i l’atzar el féu pres. Serà perquè jo prefereix la guerra.
Serà perquè les muses ja no juguen amb l’imaginació. Serà perquè el cel està ennuvolat i les agulles del meu rellotge estan en vaga. Serà perquè la meua brúixola assenyala una direcció que no existeix. Serà perquè l’alba no té parella.
Serà perquè el principi és la fi i la fi és el principi. Serà perquè allò únic cert és el trànsit. Serà perquè la vida és bruta però hi ha somriures que li donen brillantor. Serà perquè encara hi ha ànimes que riuen i ballen en llibertat. Serà perquè sóc el llop que udola a la lluna. Serà perquè volguera veure rere la màscara que tot ho corromp però ens manté amb vida.
Serà perquè aquesta nit tenia altres tasques que atendre, però elegí aquesta.
Serà perquè descanse en silenci.
Cortesía de mi camarada LUALLA!
No hay comentarios:
Publicar un comentario